Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Partitura de l’obra "Processó de la Memòria"

dimecres 7 de novembre de 2012

Processó de la Memòria

El 17 d’abril de 2011, una comitiva sortia de les portes del Cementeri de València per recordar, denunciar i retre homenatge a les víctimes del feixisme en general i en particular a les que tingueren lloc a primers dels anys 40 del segle XX i que resten soterrades a les fosses comunes de la vergonya a aquest cementeri.

Aquell any, novament, patirem l’agressió del feixisme instal•lat a l’alcaldia de València, amenaçant els convocants i els músics presents. És així que vaig pensar que una tonada de dolçaina amb el ritme tradicional del tabal, podria esdevenir un referent actual d’homenatge i record a les víctimes i de menyspreu i rebuig a les actituds feixistes dels paràsits socials que ens governen.

Fet i debatut, entre el silenci, la remor del vent entre els paperets dels noms dels màrtirs allà presents penjats als murs metàl•lics, al terra, a les flors i el bategar de les banderes, una tonada m’inspirava les primeres notes d’aquesta melodia

Un any desprès, el 15 d’abril de 2012, una altra comitiva va marxar al pas del ritme sec dels tabals i un bombo i d’aquesta melodia de dolçaina que no va aturar-se des de la porta principal del cementeri fins aplegar a les foses de la vergonya. S’estrenava així, amb la participació de més de 30 musics (pertanyent a les colles de tabals i dolçaines Buf-ali de la Malva-rosa, El Rossejat de Torrent, la colla El Micalet, El Tudell de València i l’Estrela Roja de Benimaclet, a més d’alguna que altra dolçainera i tabalet que hi era a títol personal) aquesta tonada d’homenatge. A tots ells, així com al Fòrum de la Memòria del País Valencià, vull agrair-los la seua inestimable ajuda, aportacions, reconeixement i gratitud.

Des de llavors, la Processó de la Memòria ha estat interpretada en més d’una ocasió. Vull fer especialment esment a dues d’elles: primer, interpretada per l’Estrela Roja de Benimaclet al cementeri de Sueca el 21 de juny de 2012, en l’acte de commemoració del 20è aniversari del soterrar de Joan Fuster. Segona, el 3 de juliol de 2012 (interpretada per El Rossejat de Torrent) a les 13:03 hores i al lloc on es produí l’accident del Metro de València (el 3 de juliol de 2006), els responsables del qual (per cert) encara continuen impunes. Per al 1 de novembre de 2012, bufen noves amenaces, la senyalització de les fosses comunes del cementeri de València retornen a esser prohibides. Davant aquesta actitud, amb més força i amb més raó acudirem, instruments en mà per retornar a fer sonar La Internacional, Els Segadors, Les Barricades, l’Himne de Riego i la Muixeranga, ara també, però, la Processó de la Memòria.

També em consta que ja s’ha interpretat en altres ocasions així com en activitats tradicionals on aquesta mena de tocates hi te cabuda. I, per a això esta també, per a que la fem nostra i recordem en cada una de les seues notes, en cada un dels repics del tabal els nostres companys i companyes caigudes en combat per una societat, un país i un mon millor.

A aquesta tocata que vaig posar-hi el nom de Processó de la Memòria (com no podia ser d’una altra manera i en memòria del que ja he esmentat més amunt), consta de tres parts. Un tema principal i dos estances, com el “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”,

Ferran Navarro i Soriano

València, 15 d’octubre de 2012, data de commemoració de l’assassinat del President Companys.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0